A VEGADES NEVA

Image by Getty Images via @daylife

Avui he sentit que des de la Unió Europea s'ha dit que és inacceptable el caos aeri que s'ha creat a Europa arran d'aquests dies de neu.
Això m'ha fet pensar no pas en l'arrogància de l'UE sinó en general a l'arrogància dels humans envers allò que ens envolta. Se suposa que els humans som tan magnífics que res ens pot aturar i si neva això no ens hauria d'aturar. Se suposa que els humans som els reis del mambo i una  nevadeta no hauria de causar cap problema.
Jo no és que estigui a favor de que la gent estigui mal dormint pels aeroports de mig Europa però em pregunto si l'arrogància de la raça humana no ens porta a aquestes situacions. Si en comptes de tanta arrogància fossim més húmils potser hauríem estat conscients que a vegades la natura és més forta que nosaltres i justament per això hauríem fet uns aeroports molt més adequats perquè la gent s'hagi d'esperar fins i tot dies abans de sortir.

Però evidentment en un exemple de gran supèrbia humana els aeroports només els hem fet com llocs de pas. I per això passa el que passa. I creem moltes frustracions en comptes de gaudir de tot allò que la natura ens depara: bellesa i temps de reflexió.

Si fossim més llestos i menys arrogants molts d'aquests problemes s'evitarien. Per exemple, s'intentaria viatjar més quan fa bon temps i no pas quan arriba a l'hivern. Però és clar en comptes d'intentar adaptar-nos amb inteligència al medi natural sembla que hagi d'ésser el medi natural el que s'hagi d'adaptar a la nostra manera de viure. El capitalisme ha de fer caixa cada dia.


Si aquests dies hi ha tant de caos a molts aeroports europeus no és pas perquè nevi sinó perquè en aquesta part del món no hem sabut adaptar-nos de manera húmil a la natura. I adaptar-nos vol dir intentar poder volar encara que nevi però també entendre que a vegades la natura ens guanyarà i llavors necessitem tenir-ho tot llest. I en aquí hem fallat per totes dues bandes. Estem tan preocupats de poder volar a tota costa que gairebé no ens sabut adaptar-nos a quan no podem volar. Això crec que és el que hauria de ser inacceptable. No pas el que no puguem volar. L'inacceptable hauria de ser no haver previst que a vegades no podrem volar.

Doncs bé, aquí estem, amb la gent sense poder moure's perquè està nevant. Com ha passat sempre encara que l'arrogància de la nostra societat actual faci que molts no ho vulguin veure.

Tan de bo nevi per molts anys a Europa.