Fa uns dies vaig llegir una sèrie de comentaris sobre l'homosexualitat rural on gent que viu o havia viscut en ambients rurals mostrava la precarietat de viure en un ambient rural i al mateix temps ser homosexual.
Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció del que he llegit és que en tot moment es parla del malament que està la situació o no però en cap moment es parla de canviar la situació!
Fa poc es va fer a Reus CATALUNYA SENSE ARMARIS. Va ser la primera jornada de visibilitat LGBT que la Generalitat feia fora de Barcelona.
El problema que jo veig és que molta gent ja ho veu normal anar a viure's a Barcelona pel fet de ser gai com si no tinguessin el dret de viure allà on vulguin igual que els seus companys heterosexuals.
A mi em sembla terrible aquesta ressignació. Suposo que una de les raons d'aquesta ressignació és el fet que qui ha viscut sempre en un petit poble o ciutat pot agradar de viure a Barcelona i llavors ja li va bé anar-se'n a viure a Barcelona.
Però em sembla que és una pena que la majoria de gais estiguem abocats a fer això perquè pot passar que un dia ens cansem de viure a Barcelona i llavors tornem al poble o ciutat petita. I llavors ens trobarem que els nostres amics heteros tots ja estan ben instal.lats mentre nosaltres, a l'igual que a Barcelona, tornem a ser uns nouvinguts als nostres mateixos pobles.
Dic tot això perquè seria bo que algú fes una campanya per a promoure que la gent, gai o no, visque als pobles petits o ciutats. Barcelona pot semblar una meravella per qui mai ha viscut però per qui ha viscut potser no ho és tant. Per la salut no pot ser gens bo viure envoltat del gran soroll i contaminació dels cotxes! Als pobles la vida és més saludable!
Tant de bo arribi el dia que un gai pugui neixer i morir en un poble sense passar per Barcelona si no vol. Com fa molta gent heterosexual.
Si Catalunya només potser un lloc per la gent heteroxual llavors aquesta Catalunya m'importa una puta merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada