EL DOBLE DE MAS, PIJOS DE DRETES I LA FOGUERA DELS HOMOSEXUALS

Image via Wikipedia

Avui diumenge llegeixo un article sobre una entrevista amb Artur Mas a Público. Surt una foto d'ell amb el fons del vellut típic de l'Hotel Fuster (quin no coneix aquest vellut?)
I veient la foto em ve un record d'una persona que conec des de fa molts anys a Barcelona: el del pareado.

No voldria donar detalls exactes de tots els llocs om m'he trobat a aquesta persona que em recorda a l'Artur Mas.

Me'n recordo de quan a vegades portava un pareado i jo el mirava. Em sembla que sempre li he agradat. Jo , per la meva banda sempre m'he sentit fascinat per ell però no pas atret. I això ens ha portat a moltes confusions.

Jo, quan el veig, intento que se m'apropi perque estic fascinat amb el seu aspecte. I ell se m'apropa però pensant que potser estic atret. I sempre acabem d'una manera rara.

Curiós qu l'Artur Mas em recordi a un home tan especial que viu a Barcelona. En fi, si finalment l'Artur Mas arriba al poder - cosa que jo pronostico que no passarà - sempre em podré recomfortar pensant en el seu doble cada vegada que el vegi per la tele.

No voldria acabar deixant ben clar que la fascinació que em produeix aquest "doble" no me la produeix de cap manera l'Artur Mas. El Mas sempre me'n recorda els companys pijos de fa molts anys. Uns anys foscos on alguns d'aquests coneguts pijos sempre es dedicaven a mofar-se de qualsevol polític que sotís a la tele del PSOE - tot allò que tingués quelcom d'espanyol els hi feia angúnia - mentre al mateix temps, quan a la tele deien que el Perkins de Psicosi era gai no tenien cap problema en dir que el s homosexuals ens hauríen de cremar a la foguera.

Per sort, ara les coses han canviat a Catalunya respecte als homosexuals. Però no pas gràcies a Jordi Pujol, Duran i Lleida o Artur Mas. Simplement gràcies a un d'aquells polítics espanyols del PSOE que tnata angúnia i fàstig potser també els hi fa ara: EL ZAPATERO.

Per cert, ja que estic removem temps foscos del passat tampoc em voldria oblidar dels meus coneguts catalans del PP. Me'n recordo que jo els tenia una mica de simpatia més que res perquè com gairebé tothom pensava diferent d'ells llavors ells eren com una minoria com ho era jo per ser homosexual. Doncs bé, aquesta gent que eren simpatitzants del PP i que se suposa que devien ser molt més espanyolistes que tots els altres plegats me'n recordo que sempre es queixaven de que els andalusos eren uns vagos i no feien res. Verge santa. I això ho dien els que eren del PP que creu en Espanya! Els altres no sé que devien pensar dels andalusos però mai vaig sentir que els critiquessin.

Ara en unes setmanes potser aquests antics coneguts estaran al poder a Catalunya. No em puc ni imaginar les creus que es devien fer amb el Montilla de President del "seu" país.

En fi, no voldria acabar sense comentar que no només estava envoltat per aquesta gent. També hi havia gent maca que no ficava als homosexuals a la foguera ni es cagava en tot allò que no fos català.