ELS VOTANTS DE PARTITS MINORITARIS

Image via Wikipedia

Des de fa anys quan vaig a votar tinc el costum de no triar ràpidament la papereta del partit que vota´r. M'agrada quedar-me davant de la taula on hi ha totes les paperetes i mirar-les totes com si dubtés de quina riar. És tot pura comèdia perquè de fet encara que miro totes les paperetes tinc ben present on estan les paperertes dels partits coneguts.

Curiosament quan veig totes aquelles paperetes de partits que no no tenen representació parlamentària sempre intento imaginar-me a la gent que està darrera d'aqeulls partits. I llavors m'imagino gent d'extrema-dreta i m'imagino gent d'extrema-esquerra i també m'imagino gent d'altres partita amb pocs votants. I llavors m'imagino a la gent d'aquests votants.

I llavors quan penso en tots aquests partits i en aquesta gent em fan una certa enveja. Em fan enveja perquè són la majoria, segurament, votants que saben que el seu partit no sortirà guanyador. Però allà estan ells votant el seu partit. I m'imagino el que deu ser per aquesta gent viure en una societat on els seus pensaments són tan minoritaris. Qui sap, potser de tans pocs que són fins i tot es coneixen.

A vegades és tan gran l'enveja que tinc que tinc ganes de votar a un d'aquests partits. Però llavors quan em fixo a les sigles i veig per on deu anar la seva ideologia me n'adono que jo tinc pensament molt més centrats. Però curiosament suposo que quelcom semblant deu passar amb gent que per exemple vota a PSC però no votaria a INICIATIVA perquè ho robaria massa d'esquerres.

No és això tot un misteri? Què fa que hi hagi una minoria, per exemple, que voti a un partit molt minoritari d'extrema esquerra sabent que els seus vots no arribaran per un escó? Què fa que hi hagi una minoria, per exemple, que voti a n partit minoritari d'esquerra sabent que els seus vots només serviran per tenir uns parlamentaris que no podran governar sinó és donant suport a un partit amb més pes?

Jo crec que la resposta potser són els llaços afectius que poden tenir. O almenys potser aquesta és un raó. Si un prové d'una família d'exrema esquerra on el pare i la mare voten extrema esquerra potser un també pot acabar votant (o no!).

Aquesta frase de DÓNDE VA VICENTE? DONDE VA LA GENTE també potser té relació amb el passa.

Sigui com sigui per mi encara segueix sent un misteri ttoa la gent que vota un partit que mai treu representació al Parlament. Potser és gent que creu en miracles. Suposo que deu ser gent que està convençuda del que pensa.

Una altra cosa és que a vegades votar a un partit on saps que el candidat no pot arribar a ser president et pot fer volr votar a un altre partit que té més possiblitats. Per exemple, si votem INICIATIVA, segons les enquestes i el que ha passat des de fa anys, sembla que es tindrien uns quants escons. Si auqests escons poden servir per sumar potser val la pena. Però i si sabessin que el nostre vot no anirà a un partit que governa?

Dic això perquè me'n recordo que fa molt molt anys alguna vegada havia de votar. I havia de riar entre el partit que jos entia com meu o un altre que no era el meu però que era el més proper amb possiblitats de guanyar.

He estat mirant els partits que es presenten i n'hi ha tants. Gairebé uns 30 per cada circumscripció. Em pregunto si Internet ajuda a que cada vegada es presentin més partits.