DOES THE QATAR FOUNDATION ACCEPT OPEN GAY TEACHERS? IF NOT THEN WHY DOES FC BARCELONA ACCEPT ITS SPONSORSHIP? CAN YOU, SANDRO ROSELL, ANSWER MY QUESTION, PLEASE? CAL QUE TRADUEIXI?

dimarts, 19 d’octubre de 2010

ELS BONS DE LA GENERALITAT

Fa uns dies quan vaig saber que hi hauria bons de la Generalitat hem vaig alegrar molt. De fet molt sovint quan sento que les administracions públiques tenen problemes per tenir crèdits penso que potser és una llàstima que els ciutadans tinguin els seus estalvis deixats en mans que no ajuden pas al páis.
O sigui que això dels bons de la Generalitat em va semblar perfecte. Només calia posat 1000 euros (això de només, en temps de crisi, és un dir) i només per un any i llavors un rebia un TAE del 4.75%. Només cal que mireu qualsevol dipósit dels que s'ofereisen actualment i veureu que l'oferta dels bons del a Generalitat et dóna moltíssim respecte al que hi ha al mercat. Vaja, que sembla un negoci.

Ara bé, han passat els dies i he començat a saber-ne certes cosoes que no fan que pensi que estigui malament invertir en aquests bons però que em fan pensar que aquest costum que tenim a tot el món de viure del crèdit és una idiotesa. Clar que quan tot el planeta viu del crèdit quan ho diu això l'idiota sembla ser el que ho diu, per desgràcia.

Pel que he llegit les caixes es queden amb un 3%. Jo no entenc de caixes però em sembla que guanyen diners de manera molt fàcil.

De totes maneres he estat pensant en els números. Imaginem que la Generalitat treu, per exemple, 1500 milions d'euros en bons. Imaginem que la gent compra, per exemple, dos bons per persona. Llavors es necessiten 750000 persones. Clar que tot són això càlculs. Però imaginem ara que cada català compres un bo de 1000 euros. LLavors necessitem 1500000 de catalans. Ara imaginem que els catalans tene molts diners i els volen invertir. Imaginem que cada catala, en mitjana, compra 6 bons. Llavors necessitem 250000 catalans.

tenint en compte que la Generalitat podria posar més bons (posem per exemple, un màxim de 3000 milions en bons) llavors calculo que potser podriem tenir com a màxim uns 3 milions de catalans i com a poc, potser, uns 100000. Tot això són càlculs fets per tenir una idea.

Per una altra banda això dels bons em creua un interrogant. La Generalitat sempre es queixa de que té pocs diners. Amb això dels bons es soluciona deixant el prolema per a demà.

D'alguna manera és com si fossim una família i qui porta els comptes de la família ja no té crèdit a la VISA (els vans ja no li donen perquè no es refien perquè està ple de deutes) Llavors el pare o mare que porta aquesta família demana diners a la filla gran que és molt estalviadora. Aquesta accepta deixar els diners al cap de família però tot mitjançant un altra germà - l'usurer - que s'encarregarà dels tràmits i que és qui realment mana a la família. Passat un any la família ha de tornar els diners a la filla. Però com no té i a més a més li ha de pagar interessos decideix que la familia no pot seguir així i la família deixa de portar el tren de vida que portava durant dècades i es conformen amb viure com poden no sense baralles i aldarulls a casa tota la nit ...

Bé, potser hi exagero, però em sembla que aquí hi ha alguna cosa que falla. Com potser que Catalunya sigui l'única comunitat que necessita treure bons i cap altra ho fa. Perquè la Generalitat gasta massa? Perquè estem dins d'Espanya i la solidaritat forçada ens té ofegats?

Sé que sembla trist però potser s'hauria de pensar si no estem vivint per sobre de les nostres possiblilitats, tant Catalunya com l'Estat. No és patètic que el país amb més atur de tot Europa es gasti tants diners per ser l'estat amb més vies d'alta velocitat? No estem anant massa depressa a cap lloc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada